viernes, 23 de octubre de 2015

Codis QR i Realitat Augmentada

Com hem vist anteriorment, hi ha moltes maneres d’utilitzar les TIC a l’aula. Avui explicarem els codis QR i la Realitat augmentada, amb exemples sobre el seu ús en l’educació i l’anàlisi DAFO de cadascun.

Un codi QR és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil entre d'altres. Un cop aquest codi es llegit, per exemple amb el mòbil, sortirà la pàgina web que vulgui qui hagi creat el QR.
En l’àmbit de l’educació també és pot treballar amb els codis QR.
A continuació, os adjunto el codi QR d’un exemple per utilitzar aquest mètode en l’educació. En cas de no tenir lector de codis QR o esteu llegint això en un ordinador, també poso el link.

El meu anàlisis DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) sobre aquest ús del codis QR és el següent:
Debilitats: Referint-nos als elements interns que constitueixen barreres per aconseguir la bona marxa de l'organització, trobo que tot i ser una obvietat, és necessari tenir un mòbil intel·ligent o una tablet i no tothom pot o no tothom en té, així que de manera indirecta classifica la gent que s’ho pot permetre i la que no.
A més, l’ús que se li dona no es pot fer servir a classe, a l’escola, sino només a casa. En cas de fer servir aquest codi QR a classe, no només hi hauria d’haver vint o trenta dispositius intel·ligents, sino que sonarien tots a l’hora i a diferents segons, no deixant escoltar el conte els uns als altres.
Amenaces: Respecte a les situacions negatives externes al programa o projecte, trobo que aquest ús dels llibres amb codis QR de suport el poden fer més empreses, així que la competència pot ser alta desfavorint els guanys.
A més, llegir o utilitzar aquests codis QR és, al cap i a la fi, una moda, de manera que si aquesta moda passa la gent ja no ho farà servir, la pàgina no tindrà visites i els guanys disminuiran.
Fortaleses: Els elements interns i positius que trobo són el foment de la lectura en els nens, per acostumar-los i introduir-los mica en mica en aquest àmbit i que trobin els llibres més atraients. Aquesta lectura no es fa sola, sino que té com a suport l’audio, suport molt útil sobretot en llibres en anglès per aprendre l’idioma amb més facilitat i que s’acostumin a l’accent i a com es diuen les paraules.
D’altra banda, aquest tipus de QR no ocupen lloc, ja que estan situats a una part de la pàgina que no molesta, i al mòbil tampoc ocupa espai perquè és una pàgina web. És pot treballar amb els nens aquesta lectura, situant-nos al costat i llegint i escoltant amb ells, però també es pot fomentar la independència ja que és una activitat molt senzilla que poden realitzar nens petits.
Oportunitats: Aquells factors positius externs que hi ha és que, com s’ha mencionat anteriorment, té un punt important en la moda que hi hagi, així que si es posa de moda i ho fa servir molta gent, aquesta empresa es pot ampliar i no treballar només amb llibres infantils sino en llibres d’adults també, ja que actualment es necessita l’anglès per a pràcticament tot i pot ser un pot suport, afegint com a altra oportunitat un traductor, escoltant l’audio amb la lectura i la seva traducció per entendre millor la història.
A més a més, no només hi pot haver audio sino també video, i aquest pot ser animat, per completar aquesta lectura i visualitzar-la.

Com a altre mètode per treballar en l’educació amb les TIC, trobem la Realitat augmentada (RA) és el terme per a definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real.
El codi QR amb l’exemple d’un ús de la Realitat augmentada en l’educació és el següent, amb link inclòs:

El meu anàlisi DAFO sobre aquest exemple és:
Debilitats: : Referint-nos als elements interns que constitueixen barreres per aconseguir la bona marxa de l'organització, trobo que hi ha una falta de precisió en l’execució d’aquesta realitat augmentada, ja que com podem veure la velocitat a l’hora de moure aquest dispositiu o imatge és lenta i amb interferències, a vegades la figura desapareix.
D’altra banda, aquesta activitat es pot fer en grup però qui faci servir aquest dispositiu realment serà una persona, així que si una persona mou l’element i l’altre només mira, es poden inquietar i fins i tot avorrit.
A més, si es fa un mal ús o només s’utilitza aquesta realitat augmentada, els nens ja no sentiran atracció cap als llibres, i tot i que les tecnologies siguin molt importants no han de deixar la lectura i les imatges en paper.
Amenaces: Respecte a les situacions negatives externes al programa o projecte, pot haver-hi una empres que faci millor la tasca, és a dir que no ha hagi interferències amb la imatge o que augmenti la precisió de la velocitat, deixant aquesta primera en una posició al mercat més baix.
Altrament, pot passar que aquest mecanisme falli amb el temps, ja que si no s’actualitza quedarà obsolet i cada cop tindrà més errors.
Fortaleses: Els elements interns i positius que trobo són entre altes l’interès que crea en els nens aquest ús de la realitat augmentada, ja que és un tipus d’activitat nova per a ells i els crida molt l’atenció. A més, l’escola que ha treballat amb aquesta activitat i que ho ha gravat ha quedat sorpresa de l’èxit que ha tingut, assegurant que funciona.
Cal destacar també que és un tipus d’activitat activa, els nens no han d’estar asseguts a la cadira mirant endavant al mestre o a la taula, sino que s’han de col·locar davant la càmera i moure’s per veure la reacció en la pantalla.
Oportunitats: Aquells factors positius externs que hi ha són la possible millora que tingui aquest dispositiu, ja que amb el temps les noves tecnologies evolucionen i milloren. Tanmateix, aquest tipus d’activitat es pot fer amb més matèries, treballant així altres competències amb els alumnes.


La conclusió que he arribat amb aquest estudi és pràcticament la mateixa que amb les TIC en general respecte a l’educació, si es fa un bon ús d’aquests codis QR i de la realitat augmentada serà un bon suport per l’aprenentatge dels infants i fins i tot dels no tan petits, però si la seva utilització no és correcta els alumnes es sentiran perduts, no realitzaran cap aprenentatge i serà en resum una pèrdua de temps.

lunes, 19 de octubre de 2015

Aplicacions educatives

Les aplicacions poden ser una bona eina per treballar amb nens d’educació infantil, normalment utilitzades a casa seva amb dispositius propis.
En aquest cas, el meu objectiu didàctic, és a dir, el tema sobre el que vull treballar amb els nens gràcies a aquest instrument, és l’aprenentatge de la llengua anglesa, anar introduint mica en mica aquest idioma als nens per a que quan siguin més grans coneguin més paraules de l’angles i el tinguin més interioritzat.
Els meus criteris de selecció són:
·         Aplicacions clares amb instruccions senzilles, per a que els infants ho puguin entendre amb facilitat.
·         Presència atractiva amb colors i dibuixos que cridin l’atenció del usuari, així atraparà als nens i sentiran l’impuls de fer-la servir.
·         Treballar purament amb l’objectiu didàctic, és a dir que l’aplicació es centri en aprendre angles.
·         Divertir l’usuari, els nens no s’han d’avorrir sino que han de voler jugar amb l’aplicació, ja sigui amb jocs, cançons, etc.
·         Una aplicació completament gratuïta i fiable.

Un exemple d’una aplicació que no s’adequa a aquests criteris de selecció és ABC 123 Blocks, feta per Playtend Apps LLP. Aquesta és una aplicació que tot i que indiqui que està disponible per tots els dispositius, realment només la trobem amb iOS. Un cop oberta l’aplicació només veiem quatre activitats de dotze, en cas de voler-les totes has de pagar. De les activitats que ens ofereixen només una és d’angles ja que les altres tracten la música, els números i els trenca-closques. Si ens centrem en l’activitat que parla d’angles, veiem animals difícils d’entendre per un nen fins i tot en el propi idioma, animals com el jaguar o la guatlla, o fins i tot animals que no existeixen com els unicorns. En definitiva, una aplicació confusa que no deixarà als infants amb ganes de més.



 D’altra banda, una aplicació que he trobat molt adequada i que s’ajusta perfectament als meus objectius i criteris de selecció és Animal Sounds, desenvolupada per Frisher Price. Aquesta és una aplicació gratuïta i disponible tan per Android com per iOS amb molta fiabilitat ja que el seu creador és una companyia que fabrica joguines especialment per a contribuir en l’aprenentatge de nens en edat preescolar.







 Es divideix en dos nivells, l’1 i 2, segons la dificultat i els conceptes adquirits anteriorment.
Al primer, la tasca principal consisteix a polsar sobre l’animal que surti en primer pla a la pantalla, llavors sonarà una veu molt agradable que ens dirà en angles quin animal és i quin so és el que fan. Els infants no interactuaran únicament amb l’animal que hi surti, sino amb el seu entorn. Per exemple, si polsen sobre la flor sortirà una abella, si toquen l’arbre surten ocellets volant, el sol es riu i dels núvols surten l’arc de Sant Marti.


Al segon nivell, es mostren quatre animals diferents cantant i ballant, a més de repetir els seus noms (en angles sempre) per a que quedin més interioritzats. Es necessita una mica més de coneixença, ja que els quatre animals surten a la vegada i si no sabem primer els seus noms després ens sentirem perduts i amb sobre informació.



Trobem que hi ha colors molt alegres i la interacció amb els personatges és divertida, fet que ho acompanya la veu amb to molt agradable que he mencionat anteriorment. Una aplicació molt divertida per aprendre els noms dels animals en angles.


Com a conclusió m’agradaria afegir la importància de saber escollir les aplicacions per als infants ja que no és tan fàcil trobar-ne una que assoleixi tots els requisits que ens hem imposat, i una bona aplicació pot ajudar-nos amb l’aprenentatge dels més petits, però d’altra banda una de dolenta pot tenir conseqüències nefastes, com l’aprenentatge incorrecte d’alguns conceptes o la mala utilització dels dispositius.

sábado, 10 de octubre de 2015

El meu PLE

El PLE (Personal Learning Environment) es un recurs d’organització que ajuda a les persones a trobar amb més facilitat aquells programes o pàgines web que fan servir usualment.

A continuació veureu el meu PLE pensat en la meva vida estudiantil, així que trobarem eines i fonts d’informació relacionats amb l’educació.



Aquest PLE, el qual es personal, està dividit en quatre àmbits: Compartir, buscar, crear, modificar.
A compartir és on puc penjar la informació que he trobat, o aquella que he realitzat jo mateixa, per a que la resta de persones ho puguin veure i estiguin al corrent de novetats. Trobem whatsapp, facebook, twitter, youtube, instagram, google+, blogger, Outlook i el campus virtual de la Universitat de Barcelona.
A buscar és allà on trobo informació per poder informar-me i formar-me per poder realitzar treballs posteriorment, o simplement per aprenentatge propi de temes d’interès. Trobem els diaris, pàgines web com educa.com, aladí catàleg, wikipedia, youtube, slideshare, blogger, wordpress, monografies, Google Books, wordreference, el traductor de google i el campus virtual de la Universitat de Barcelona.
A crear és allà on creo el meu propi document, ja sigui escrit, amb esquemes, amb taules o amb powerpoints, per exemple. Aquesta informació serà totalment nova, és a dir, al realitzar-la jo no es trobarà en cap més lloc, partirà dels meus propis coneixements. Trobem tots els programes de Microsoft office, i el prezi.
A modificar és on es pot canviar una informació ja feta, o crear-la un mateix. Aquestes pàgines web serveixen per compartir la informació amb qui nosaltres vulguem per a que aquelles persones treballin amb nosaltres, és a dir conjuntament, i crear informació nova entre tots. Trobem les opcions que ens dona google, per exemple el drive, i també el dropbox.

Realitzar aquest PLE va ser una gran ajuda per poder fer posteriorment una pàgina al Symbaloo. Aquest és un escriptori online, és a dir, una pàgina on afegim les eines que fem servir i que hem introduït al PLE, per trobar-ho tot amb molta més facilitat i amb més rapidesa a l’hora de treballar.

Al link de continuació podeu veure el meu symbaloo:



Si hi ha qualsevol dubte, deixeu-ho als comentaris i respondre encantada.

miércoles, 23 de septiembre de 2015

Internet al Sistema Educatiu

Internet es troba avui en dia en molts àmbits de la nostra vida, i un d’ells és el sistema educatiu. Això comporta una sèrie de confrontacions entre els que estan d’acord i troben que internet és un gran avenç i els que en tenen dubtes.

Un dels grans interrogants sobre internet és si realment és beneficiós per als alumnes. Es qüestiona la utilitat d'aquesta eina, així com la manera que tenen els mestres de fer-la servir.

Primer de tot, hem de saber que internet no es un substitut dels mestres, sinó un complement. El professor ha de fer servir aquest recurs com una eina per reforçar la seva explicació de la matèria, i així l'aprenentatge dels seus alumnes serà més complet. 

Emilia Ferreiro, pedagoga Doctorada en Psicología amb una tesis dirigida per Jean Piaget, al Congres Mundial sobre Bibliotecas i Informació va dir: “No perquè aquestes tecnologies siguin extremadament poderoses tot es redueix a circular en aquestes noves tecnologies”.

Digital bookshelf
©Johan Larsson via Flickr












Per això, s'ha de trencar amb el pensament de la inutilitat dels llibres, o del paper en general, a causa de les noves tecnologies, és a dir, podem fer servir ordinadors, internet, o tecnologies en general, i tot i així llegir llibres, entregar treballs o fins i tot fer simples apunts en un full.

Tot i així, és un fet que les noves tecnologies faciliten el treball, pensant així en els mestres i la seva metodologia d'impartir classes, però com tot, té les seves controvèrsies. Ja l'any 1996, quan internet no havia adquirit encara les dimensions actuals, en les Jornades d'Informàtica Educativa (Infocom-Horitzó Buenos Aires), Maria Irma Marabotto, Doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació i Investigadora expressava:
"... L'ús dels recursos informàtics no és automàticament bo... com no ho és el fet que el docent demani un o altre llibre al començament de l'any basat en teories constructivistes, sinó l'ús que faci aquest docent del mateix ".

Així, únicament amb internet l’alumne no farà un aprenentatge prou complet. Igualment, que el mestre faci servir aquesta eina no vol dir que aquest aprenentatge sigui bo, s’ha de fer un bon ús.

D’altra banda, el mestre ha de tenir unes nocions bàsiques sobre Internet i l’ús de les TIC, ja que sinó no sabrà com fer-les servir, empitjorant així el ritme de la classe i creant mals hàbits als alumnes respecte a l’ús d’aquesta eina.

En conclusió, les noves tecnologies són una gran ajuda respecte a l’educació, afavorint tant l’aprenentatge dels alumnes com les tècniques d’ensenyament dels mestres, sempre que el seu consum sigui l’adequat.

iPad Air
©Maurizio Pesce via Flickr














Bibliografia

Ferreiro, E.(Agosto, 2004). Modulo II: Sobre internet en Educación. Colección Educar, Ministerio de Educación, Ciencia y tecnología. Recuperado el 23/09/2015, de http://coleccion.educ.ar/coleccion/CD4/contenidos/capacitacion/modulo-2/cd_entre1.html

Marabotto, I. (Abril, 2007). Modulo II: Internet en la escuela: cómo, por qué y para qué. Colección Educar, Ministerio de Educación, Ciencia y tecnologia. Recuperado el 23/09/2015, de http://coleccion.educ.ar/coleccion/CD4/contenidos/capacitacion/modulo-2/cd_apuntes.html


Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.